domingo, 21 de junio de 2015

NAUFRAGI

Et sorprendré un capvespre
amb la lluna emergint
entre les dàlies,
veles blanques solcant
la mar dúctil dels somnis,
pètals lleugers
entapissant l'oracle
que ens mostrà el genocidi
de la tendresa.

Situaré els velers
en cercles, estratègicament,
al teu voltant.
La teva cambra
sense murs, el teu llit
a la deriva
sobre les ones,
d'aquest mar negre
on, malgrat tot,
les meves naus
seran de nou vençudes.


Del recull "En la mar bella dels naufragis"
XXVII Premi de poesia Carme Morera



Imatges de l'entrega de premis amb Pilart Cabot i Rosa Codina, membres del jurat.

viernes, 24 de abril de 2015

Ibis


Ens nedaven els ulls entre els papirs
com larves d'insecte.
La barcassa, lenta, obria un ventall
infinit d'onades que s'expandien
com ecos, fins a envair els universos
ocults dins d'alfabets verds, i esborraven
la cal·ligrafia subtil d'insectes
i d'aus sobre l'aigua.
Impossible llegir, des de tan lluny,
en quin ordre els escribes aquàtics
van enregistrar el pes dels nostres cors
al llibre dels morts.

En l'espessa lentitud del migdia
l'ibis ajocat
a la riba va atensar el seu llarg bec
fins al llot, i ens devorà la mirada.

Del poemari La casa de la vida o Per Anj

lunes, 20 de abril de 2015

Presentació de "La casa de la vida" o Per Anj

Aquí us deixo imatges de la presentació aquest diumenge a Guissona de La casa de la vida Premi Jordi Pàmias 2014, publicat per Pagès editors.





domingo, 6 de abril de 2014

            A la memòria de Ramon Butxaca, el meu pare

ODA A LA TERRA

De tu hem heretat la pell aspra
dels alzinars, i el jaç fèrtil on jau
el sotabosc de la pineda.
De tu l'exuberància selvàtica
dels saüquers i les falgueres,
la flonja humitat de la molsa,
o la verda insistència dels líquens,
entestats a sobreviure, arrapats
contra tot sobre roca nua.

De tu hem heretat els camins
invisibles que travessen fronteres,
i les passes sense retorn d'aquells
que varen gosar posar nom
als seus somnis, de tu la veu
i l'esperança... la remor
insubornable que diu la memòria
silenciada dels absents.

De tu hem heretat l'esperit del vent
i el braç ferm que mena velers
en mars hostils, de tu la rauxa
i el seny, i la clau de les llars
que es baden acollents a la intempèrie,
de tu la tenacitat de les mans
que s'entrellacen per bastir ponts ferms
sobre els rius de la intolerància.

De tu hem heretat aquest tros de cel,
el secret de la pluja i la riquesa
dels sembrats, de tu les marees
que retornen a la platja la sal
del temps, i encara... el pleniluni
que es bat com un far sobre l'escullera
intransitable de l'absència.
De tu la serenor del trànsit.

Per tu sabem el valor del treball,
l'habilitat de les mans i el cruixir
dels ossos en acabar la jornada.
Per tu sabem qui som i d'on venim,
més enllà, dels noms que hem tingut
o les ciutats que hem habitat.
Per tu sabem de la solvència
d'atresorar el fruit de l'instant.

De tu ens queda la comprensió
dels silencis, la llar i el gest,
l'arrel vella i el plançó nou,
de tu aquest delit pels mots,
             la parla senzilla i el cant,
i l'arpa antiga dels poetes
que es retroben, en la conversa
            a l'ombra del desmai amb Verdaguer.

De tu hem heretat el futur
i la terra, Pare, i un somni
imperible que s'anomena
llibertat... de tu aquest amor
seré, que ens lliga i agermana
en un sol cos -de pedra i carn-
de tu aquest clam que es fa batec,
volgudament, discret i perdurable.

Per tu i la terra, les paraules.

Englantina Jocs Florals de Calella 2014


jueves, 23 de enero de 2014

                                       A Celestí Mujal,  mestre en l'art de la salinització.

INSOMNI

Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l'enyor.

I l'insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d'un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l'oblit. ...Goteges
pels porus, lletra a lletra.
                                     Et salinitzes.


La teva veu i les teves lletres sempre seran amb nosaltres.

http://www.youtube.com/watch?v=6QvpxvYIkrMDescansa en pau amic!

domingo, 17 de marzo de 2013



PASSARÉ VOLANT RANVESPRE

Passaré volant ranvespre com l'au,
                  les ales esteses cercant la nit,
batent amb coratge tot l'aire humit,
sense enyorar bri al bec ni oreig suau.

I escorcollaré a les palpentes el cau,
com un talp poruc, sense fer brogit,
sota les flassades de l'adormit
recer, sense enyorar un pam de cel blau.

Passaré a prop, com una ombra perduda,
sense trobar aquella imatge viscuda,
com una galta que ha perdut el bes,

i en l'obscur camí, cec d'altres petjades,
em perdré per l'oblit d'altres contrades,
sense por, com un buit dins el no-res. 

 Jocs Florals Calella 2013
 Premi : Viola

domingo, 4 de noviembre de 2012

AQUEST AMOR

Si trenqués l'alba els miralls de la fosca
i mil espurnes de plata lluïssin
intruses al cel obert dels teus ulls,
et llegiria els versos que s'oculten
rere l'enigma pervers dels oracles
i em beuria el dol intens de les llàgrimes,
que aquest amor pot encabir universos
sensers, i gestar bàlsams curatius
que nodreixin la pell dels vells silencis.

Si trenqués l'alba questa nit tan llarga
i es desfessin amb les ombres els lladres
de desigs que habiten la nostra casa,
hi entraria sense picar la porta
amb llavor de dies a la butxaca
i et desaria les ales dels àngels
morts al cel, altíssim, d'un paradís
nou, que aquest amor brolla, inesgotable
de la deu amb què forjarem, fa temps,
la clau secreta que ens té presa l'ànima.

           ......................................

Si ens sobtava aquest fred a la intempèrie
i no ens tinguéssim ja mai més, amor,
que feble seria aquella barana
que configura els límits de l'abisme.
Submergir-se al pou profund d'una llàgrima
per ofegar-s'hi, sense resistència,
seria tan fàcil com ara asseure's
al peu del foc dels teus llavis i beure'm
el silenci d'un glop, mentre et llegeixo
el poema del Bes d'un altre instant
semblant, d'una altra nuesa semblant.

Qui sap, si mai ens sobtava aquest fred
a la intempèrie de la nostra ànima,
pot ser al fons d'un armari trobaríem
net d'arnes, aquest abric fet d'instants
amb el qual hem sobreviscut tants dies
crus d'hivern, sense sol, però plegats.

Premi FLOR NATURAL  Jocs Florals de Calella 2012
Publicat al Pensaments i Paraules "A cel obert"