AQUEST AMOR

Si trenqués l'alba els miralls de la fosca
i mil espurnes de plata lluïssin
intruses al cel obert dels teus ulls,
et llegiria els versos que s'oculten
rere l'enigma pervers dels oracles
i em beuria el dol intens de les llàgrimes,
que aquest amor pot encabir universos
sensers, i gestar bàlsams curatius
que nodreixin la pell dels vells silencis.

Si trenqués l'alba questa nit tan llarga
i es desfessin amb les ombres els lladres
de desigs que habiten la nostra casa,
hi entraria sense picar la porta
amb llavor de dies a la butxaca
i et desaria les ales dels àngels
morts al cel, altíssim, d'un paradís
nou, que aquest amor brolla, inesgotable
de la deu amb què forjarem, fa temps,
la clau secreta que ens té presa l'ànima.

           ......................................

Si ens sobtava aquest fred a la intempèrie
i no ens tinguéssim ja mai més, amor,
que feble seria aquella barana
que configura els límits de l'abisme.
Submergir-se al pou profund d'una llàgrima
per ofegar-s'hi, sense resistència,
seria tan fàcil com ara asseure's
al peu del foc dels teus llavis i beure'm
el silenci d'un glop, mentre et llegeixo
el poema del Bes d'un altre instant
semblant, d'una altra nuesa semblant.

Qui sap, si mai ens sobtava aquest fred
a la intempèrie de la nostra ànima,
pot ser al fons d'un armari trobaríem
net d'arnes, aquest abric fet d'instants
amb el qual hem sobreviscut tants dies
crus d'hivern, sense sol, però plegats.

Premi FLOR NATURAL  Jocs Florals de Calella 2012
Publicat al Pensaments i Paraules "A cel obert"