A la memòria de Ramon Butxaca, el meu pare
ODA
A LA TERRA
De tu hem heretat la
pell aspra
dels alzinars, i el jaç
fèrtil on jau
el sotabosc de la
pineda.
De tu l'exuberància
selvàtica
dels saüquers i les
falgueres,
la flonja humitat de la
molsa,
o la verda insistència
dels líquens,
entestats a sobreviure,
arrapats
contra tot sobre
roca nua.
De tu hem heretat els
camins
invisibles que
travessen fronteres,
i les passes sense
retorn d'aquells
que varen gosar posar
nom
als seus somnis, de tu
la veu
i l'esperança... la
remor
insubornable que diu la
memòria
silenciada dels
absents.
De tu hem heretat
l'esperit del vent
i el braç ferm que
mena velers
en mars hostils, de tu
la rauxa
i el seny, i la clau de
les llars
que es baden acollents
a la intempèrie,
de tu la tenacitat de
les mans
que s'entrellacen per
bastir ponts ferms
sobre els rius de la
intolerància.
De tu hem heretat
aquest tros de cel,
el secret de la pluja i
la riquesa
dels sembrats, de tu
les marees
que retornen a la
platja la sal
del temps, i encara...
el pleniluni
que es bat com un far
sobre l'escullera
intransitable de
l'absència.
De tu la serenor del
trànsit.
Per tu sabem el valor
del treball,
l'habilitat de les mans
i el cruixir
dels ossos en acabar la
jornada.
Per tu sabem qui som i
d'on venim,
més enllà, dels noms
que hem tingut
o les ciutats que hem
habitat.
Per tu sabem de la
solvència
d'atresorar el fruit de
l'instant.
De tu ens queda la
comprensió
dels silencis, la llar
i el gest,
l'arrel vella i el
plançó nou,
de tu aquest delit pels
mots,
la parla
senzilla i el cant,
i l'arpa antiga dels
poetes
que es retroben, en la
conversa
a l'ombra
del desmai amb Verdaguer.
De tu hem heretat el
futur
i la terra, Pare, i un
somni
imperible que s'anomena
llibertat... de tu
aquest amor
seré, que ens lliga i
agermana
en un sol cos -de pedra
i carn-
de tu aquest clam que
es fa batec,
volgudament, discret i
perdurable.
Per tu i la terra, les
paraules.
Englantina Jocs Florals de Calella 2014
