"Crim de sang" és un thriller que abraça diferents gèneres, entre la novel·la policíaca i gòtica amb trets històrics`.
Alzamora, però, s'allunya de la novel·la realista i defuig didactismes ideològics o morals, li interessa més explorar els diferents tipus de monstre que s'oculten dins l'home, li interessa furgar en la mateixa naturalesa del mal. I per això, utilitza personatges de diferents naturaleses: reals, sobrenaturals i creats.
El vampir que utilitza l'escenari de desordre i desolació d'una guerra per saciar la seva set de sang i els fanàtics anarcosindicalistes de la FAI que imparteixen la seva justicia particular. També com a forme de monstre més original ens introdueix la figura d'un cavall autòmata, recreant en certa forma el mite de Frankenstein, un ésser que passa a ser de previsible a perillosament imprevisible.
Personalment he trobat molt interessants les reflexions en primera persona del vampir, encapçalades pel mot "Escrivia: " un recurs literari de l'autor per permetre'ns entrar en la ment del mal a trevés de les reflexions entre morals i filosòfiques, una espècie de consciència del mal.
Com no pot ser d'altra manera l'esperança sempre hi és i en aquest cas l'ha personificat en una jove novícia, però el mal que és intrínsec al ser humà sempre troba una escletxa on el monstre pot salvar-se de la destrucció.
Personalment he gaudit d'aquesta lectura i he d'agrair al Sebastià Alzamora aquest vampir mensys glamourós i més casolà que trenca amb els tòpics vampírics i els romanticismes empallagosos d'aquestes pel.lícules per adolescents.
Aquí us deixo un tast:
" Mai no deixa de sorprendre'm la semblança que es produeix entre els homes i les arnes, que no poden resistir la temptació d'acostar-se a la llum, fascinades i encegades, sense adonar-se que rere la claror hi ha el llargandaix que les espera per devorar-les. Jo faig com el llargandaix; busco els indrets on més proliferen les arnes, i em converteixo en allò que no veuen, o fan com si no em veiessin, fins que és massa tard."
