Ibis

Ens nedaven els ulls entre els papirs
com larves d'insecte.
La barcassa, lenta, obria un ventall
infinit d'onades que s'expandien
com ecos, fins a envair els universos
ocults dins d'alfabets verds, i esborraven
la cal·ligrafia subtil d'insectes
i d'aus sobre l'aigua.
Impossible llegir, des de tan lluny,
en quin ordre els escribes aquàtics
van enregistrar el pes dels nostres cors
al llibre dels morts.

En l'espessa lentitud del migdia
l'ibis ajocat
a la riba va atensar el seu llarg bec
fins al llot, i ens devorà la mirada.

Del poemari La casa de la vida o Per Anj