DOL DE PARAULES
L'oracle enmudit degota silencis
d'hores cansades, de rancis enyors,
gesta buidors de futurs esventrats
predits des de la invidència del cor.
Planen vorços els corbs sobre l'ombra
abatuda i suculenta dels somnis
morts, revelats en secret al poema.
Avui, totes les finestres són closes
com abraçades, escanyant sis anys
de dol, llarguíssims, retuts al poeta.
Demà, serem lladres de porta oberta,
fidels bandolers de mots, clandestins
captaires d'amors, deserts infinits
a qui sobrarà, inexorablement,
tot el temps no viscut fora la casa
abans saquejada de les paraules.
Del poemari
"Els oracles del silenci"
No hay comentarios:
Publicar un comentario