domingo, 27 de mayo de 2012

"Jo confesso" de Jaume Cabré

Us recomano endinsar-vos en el recorregut que faran al llarg de V segles  unes llavors d'erable que esdevindran l'arbre, la fusta i el violí, i les diferents mans que el posseiran.
Un recorregut que és també un catàleg del Mal en totes les seves formes: la intolerància, el fanatisme, la crueltat,  l'enveja, la cobdícia a través d'un gran nombre de personatges i situacions lligades en cadena. De com aquest Mal en diferents graus és per tot i és inherent a la condició humana.

L'autor alterna les persones narratives en un mateix paràgraf, i això li dóna una visió molt completa en cada moment, alternant la subjectivitat amb l'escena real, aquest recurs també permet diàlegs de personatges que no es troben en la mateixa realitat espai-temps. Un cop com a lector entres en el joc, disfrutes d'un llibre molt complert i sofreixes també el drama dels seus personatges.
Sens dubte una gran novel·la que crec esdevindrà un clàssic.

Aquí us deixo un fragment petit d'una escena com a mostra:

    En Bernat va seure davant de la taula, es cobrí el rostre amb les mans i es va posar a plorar, amb sacseigs irreprimibles. S'hi va estar una bona estona i jo no sabia què fer, si acostar-m'hi, si abraçar-lo, si picar-li l'esquena o explicar-li un acudit. No vaig fer res. 0 sí. Vaig apartar el llibre de C. S. Lewis perquè no me'l mullés. De vegades m'odio.

No hay comentarios:

Publicar un comentario